RECORD PERMANENT

 
Aquesta setmana, concretament el dia 25-09-08, fá 32 anys que el nostre pare ens va deixar,per nosaltres el Jaume i el Ferran sempre es una data prou significativa per recordar com ho es també per la resta de la familia, especialment la nostre germana Estrella. A continuació fem un resum del homenatge que ha fet a la seva web www.estrellaesteve.com.

De les moltes coses que puc recordar del 25 de septbre de fá 32 anys es la imatge del meu germá Ferran i Jo baixan en el ascensor per anar al Bar del costat de casa (La Perla) a recollir una paella encarregada. Aquell dia la nostre mare no estaba per fogons.Fou un matí molt mogut que va posar punt i final a una agonía massa llarga i massa dura.
Aquell matí el cementiri del sud-oest entre la muntanya i el mar,sota un sol que de tant resplandent era quasi insultant,vam dir adeu el pare.
El meu pare va morir massa aviat. Molt abans que naixeren els meus fills,massa aviat com perqué Jo tingués una dimensió real de el que en la meva vida representaría la seva absencia.
Ell, com la meva mare, pertanyían a una generació maleïda, la necesitat els obligá a la recerca en terres extranyes, el que la seva no lis donava, després vindría la guerra,la fam,les rencunies,la por i els silencis. Les seves vides estaven plenes de silencis i records voluntariament oblidats.
Fá 32 anys quan el meu pare va marxar de aquest mon jo no el coneixía,gairabé no savía res del seu passat, perqué ell mai ho va explicar.De ell recordo el seu somriure i el seu esguard a través de les sempre presents ulleres,una de aquestes petites coses que fan que plorem quan ningú ens veu.
Ignoro si la paella estava bona,la recordo que es va quedar sola sobre la taula.
Per acabar,nosaltres que creiem molt en el futur,i mes quan veiem els nostres nebots i renebots,no volem oblidar el nostre passat,i ens agradaria que les generacions futures de la familia fessin el mateix.

PLAÇA DEL PEDRÔ

Aquets dibuixos de Jordi Pagans Montsalvatge, que els va fer el 1970, de la plaça del Pedró. es el próleg del comentari que vé a continuació, de un carrer del raval.

A TANCAT DROGUERIA CASAS.

Drogueria CASAS es el darrer comerç que quedaba obert i que pertanyia a una època i un temps de la meva vida.El carrer Botella el bell mitg del Barri Xino (actual Raval),fou un lloc molt important de la meva vida , doncs el meu pare,perdò,el nostre pare, va tenir el primer taller de tapisseria el nº11,posteriorment es va ampliar el nº13, Cal Cisteller, el mateix carrer habia llocs tan extraordinaris com....la Perfumeria Criseida,el Bacallaner,el Fuster,els Metalls,el Forn,el garatge de La Urbana,els Sahún dedicats el comerç de les sabatilles i les cordes,el famòs Kiosco del Antonio,una pura meravella del barri,la perruqueria de senyores de un ex boxador sordmud,tapisserìa La Estrella,¿sabeu com es deia la dona del seu propietari?,per cert el damunt del taller del nostre Pare va neixer un escriptor i gran personatge com Vazquez Montalbán, seguim.....la tintoreria,la "lecheria",casa Elvira o sigui la Bodega "Grans barretxes" ,el Codina lloguer de tricicles,i tornem a la drogueria Cases, un home plè de bonhomia que fardaba de ser un gran pescador i tenir una joia de cotxe, un BMW de coleccionista,aquest petit mon esta acabant per una lògica del temps i les circunstancies.Tot aquest mon transcorre en nomès 50 metres de carrer que donen a la plaça del Pedrò,era un barri amb molta força de vivençies de somnis i de contracultura,avui en dia es el mateix ,però amb una historia de mestissatge i cultures barreigades que pels que hem viscut part de la nostre vida el barri ens costa molt de entendre......i si això es la globalitzaciò,¿a on anèm?.

ENS HA DEIXAT EL PARE ABAT CASSIÀ

Un cop superat l'impacte de la noticia del traspas del Pare Cassià, arriba el moment de la meva reflecciò personal. ¿Quina Catalunya ens deixa l'Abat Cassià?.
La Catalunya creient, o no...però la que valora el treball personal en benefici dels altres.
Això ho va fer el Pare Cassià i segueixen i seguiran la comunitat Benedictina de Montserrat, gracies.
En aquests moments tan tristos, a la Televisiò publica de Catalunya en el programa El Club l'Albert Hom a fet mes cas de l'audiencia friki, que es la majoritaria,que el sentiment de molts catalans, donant 30 minuts amb tertulia inclosa per parlar de un esperpent que ni Valle Inclan el podia imaginar, i que serà la representació de l'Estat Espanyol a Eurovision. El Pare de aquesta criatura es A.Buenafuente, l'home que desde la tv, a fet mes mal a la llengüa catalana, amb els seus castellanismes que tan mal ens ha fet.
Sort que aquest fill de Buenafuente no representa Catalunya.
Avui els representants de la nostre societat civil, han lloat la figura del Pare Abat Cassià.
Però el mateix temps vos explicaré un exemple de la societat real: Aquesta nit el taxi una parelleta el sentir a la radio els comentaris sobre els funerals del Pare Cassià, la noia li pregunta el noi....¿de quien hablan?, el noi li respon ....de un cura. Aquesta es la realitat encara que no ens agradi, i eran catalans.

Giuseppe Di Stefano

Avui hem rebut la trista noticia de la seva mort. Ens deixa una de les veus mes lluminoses de la lírica.
Ara podrá iniciar amb la Callas, una gira per tota la eternitat.
Descansi en Pau.

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

L'antic carrer Francesc de Paula, al costat del Palau, l'ajuntament va canviar el nom per carrer Palau de la Música. La direcció del Palau va demanar al Ajuntament, que el nom complert es PALAU DE LA MUSICA CATALANA, el funcionari de torn ho va entendre, però la burocracia de la administració, feia que el procediment de canvi de nom arribava els tres anys . Per tant es vá optar per afegir a la placa del carrer l'indicatiu del nom complert, encara que no consti al nomenclator.
Raonament : es molt curiós que als pocs dies de morir Josep Tarradellas, es fes el canvi de l'avinguda Infanta Carlota per el seu nom, sensa esperar tres anys.
Una altre contradicció: La norma municipal de Barcelona diu que no es pot posar el nom de cap persona viva a un carrer o plaça. ¿ Perqué existeix una plaça que es diú Juan Carlos I ?.
¿Es que ha mort?...... o bé no es compleixen las lleis municipals?.

Ferran i Jaume.

EL PARTIDO POPULAR I EL NOSTRE IDIOMA

Aquets dies he tingut uns exemples molt definitoris de la campanya que el PP, está fent a la resta del Estat espanyol. Aixó si ajudat sempre per el seu amic jjlosantos.
Seguim..La questió es que un matrimoni de mitjana edat provinents de Castella, i de vacances a Barcelona, al pujar al meu taxi despres de xerrar de el que els havia agradat de la ciutat, en realitat els va agradar tot. I hem van preguntar a on podien anar a veure una película o una obra de teatre que fos en castellá,doncs amb molt de respecte varen manifestar que ells no entenien el catalá, i pel que sabien a traves de diversos medis de comunicació espanyols, a Catalunya no es podía veure cinema o teatre en castellá.
Vaig aclarir el tema...Ho diré en castellá :Miren si en Barcelona hay cien salas de cine en solo cinco. se pueden ver "algunas, no todas" películas dobladas al Catalan... Ho van entendre molt bé i hem varen dir que a la resta de l'Estat les coses es venen d'una altre manera....O sigui, el PP comença el FOC, el PSOE atía les flames i el PSC.....NO LES APAGUE.

El 9 de març quan aneu a votar (HEM DE FER-HO) penseu en CATALUNYA:

FERRAN.

ESTEM EN CAMPANYA ELECTORAL.

Avui el PP ens ha obsequiat, amb un dels seus missatges subliminals. Han enviat a tots els mitjans de comunicació, les imatges d'un incident,a les obres de la línia 9 del metro de Barcelona.
Aquest fet que en una obra pùblica de la importancia de aquesta, no es rellevant el PPC el dimensiona com si fós una catástrofe per la ciutat; possats a ensenyar catástrofes, demano els del PP, que mirin la foto,i que recordin no es dolent per la salut si a mes a mes es demócratica.. recordar.
Com parlant de recordar hem de tenir present que el PP i PPc que es lo mateix es l'unic partit que no vá condemnar el cop militar de Franco.
JAUME i FERRAN.

aixó es LA PROCESSIONÀRIA

Arran de la plaga de processionària al jardí de la nostre germana Estrella.... he recordat els fets a Melilla l'any 1972,a la bateria de costa M-1,a on jo estaba destinat, es va desenvolupar una plaga del bitxo en questiò dins del bosc que ens envoltaba, resulta que la processionària pot fer molt mal als ulls, com jo era l'unic caporal que portava ulleres, el capita em donar ordres per fer l'escamot anti processionària.tot consistia en tallar les branques dels pins on penjaven els nius dels bitxos en questiò, era una feina que la podiem fer en una setmana pèro a la mili el temps es relatiu i alló va durar un mes, no cal dir que la foguera per crema els nius era aprofitada per fer carn a la brasa, sardines a la brasa ,xorissos a la brasa etc etc etc.
Com podreu veure per la imatge no varem acabar amb la plaga de les simpàtiques i meravelloses processionàries

FERRAN

TAXISTES I PERIODISTES(malament)

Ja tornem a ser: taxis i suplements es la noticia mes esbombada en molts medis de comunicació com a consecuencia de l'arribada del TGV. a Barcelona.Es molt curiós el que passa amb els taxis i alguns periodistes, mireu quan ja la habitual pujada de tarifes els diaris i TV en general s'afanyen a fer meticulosos estudis sobre el irrisori tan per cent de la pujada anyal, en canvi tots callen devant la espectacular aument de tarifes del autobusos, que l'ajuntament justifica amb el preu del gasoil, sembla que nosaltres els taxis anem amb aigua.
Aquest suplement a la estació de Sants es exclusivament de sortida, cosa que no han aclarit en algun medi com tv3 en el programa el club, com que el dialeg amb alguns periodistes es inutil, faig una pregunta ¿quina autocritica van fer en el seu moment de aquell aument magic del dia del canvi del Euro en que de sobte de 100ptes varem passar a 166,....?.
I per acabar recordar que els taxistes necessitem 12 hores de feina per anar tiran, no com algun tertulia del Club de tv3 que amb el que li paguen per fer el ximple ja en te prou
FERRAN

ESTAT POLICIAL (o així m'ho sembla)

Mireu el que et pot passar una nit qualsevol en Barcelona treballant en el taxi.....control dels mossos amb ametralladores incloses, control de la guardia urbana pel tema alcohol y drogues, control en la zona portuaria de la policia del port, si t'atures devant del consolat del marroc la policia nacional et fa fora, sortin de la ciutat nou control dels mossos, arriban a Mataro control de la policia local, compte que el passatger no porti el cinturo, doncs se li abrahonaran els urbans com estigues cometen un delicte inmens, tornem a la sortida de Barna....compte amb no anar a mes de 80 per hora etc etc......i mentrestant els delincuents habituals fan la seva feina amb total impunitat. Els controls son necesaris, peró més al cantó de la delincuencia que no a nosaltres, ciutadans de bona fé que anem a pasar una estona agradable a la nit o bé com el qui os parla treballar.
En fí !Salut i feina ! FERRAN.

CRONIQUES DE LA "MILI" A MELILLA, DE FERRAN ESTEVE

 

 

La transformació de civil a militar (que gracies a Deu despres va ser reversible).
Si voleu seguir aquestes croniques amplieu els textos per llegir-los.
I gracies per fer-ho.