Aquesta setmana, concretament el dia 25-09-08, fá 32 anys que el nostre pare ens va deixar,per nosaltres el Jaume i el Ferran sempre es una data prou significativa per recordar com ho es també per la resta de la familia, especialment la nostre germana Estrella. A continuació fem un resum del homenatge que ha fet a la seva web www.estrellaesteve.com.
De les moltes coses que puc recordar del 25 de septbre de fá 32 anys es la imatge del meu germá Ferran i Jo baixan en el ascensor per anar al Bar del costat de casa (La Perla) a recollir una paella encarregada. Aquell dia la nostre mare no estaba per fogons.Fou un matí molt mogut que va posar punt i final a una agonía massa llarga i massa dura.
Aquell matí el cementiri del sud-oest entre la muntanya i el mar,sota un sol que de tant resplandent era quasi insultant,vam dir adeu el pare.
El meu pare va morir massa aviat. Molt abans que naixeren els meus fills,massa aviat com perqué Jo tingués una dimensió real de el que en la meva vida representaría la seva absencia.
Ell, com la meva mare, pertanyían a una generació maleïda, la necesitat els obligá a la recerca en terres extranyes, el que la seva no lis donava, després vindría la guerra,la fam,les rencunies,la por i els silencis. Les seves vides estaven plenes de silencis i records voluntariament oblidats.
Fá 32 anys quan el meu pare va marxar de aquest mon jo no el coneixía,gairabé no savía res del seu passat, perqué ell mai ho va explicar.De ell recordo el seu somriure i el seu esguard a través de les sempre presents ulleres,una de aquestes petites coses que fan que plorem quan ningú ens veu.
Ignoro si la paella estava bona,la recordo que es va quedar sola sobre la taula.
Per acabar,nosaltres que creiem molt en el futur,i mes quan veiem els nostres nebots i renebots,no volem oblidar el nostre passat,i ens agradaria que les generacions futures de la familia fessin el mateix.
